p1000324

A tu m’entrego

Els primers dies després de néixer el meu primer fill, no aconseguia entendre per què no podia anar al lavabo o esmorzar sola. No aconseguia entendre que les nits fossin tan dures. Només pensava en què jo era una teta gegant amb un apèndix enganxat a mi sense deixar-me fer res.

Tenia molt clar que volia donar-li teta i no el biberó, però la veritat que no sé per què, crec que era l’única cosa que feia per instint; tot el demès encara ho tenia enterrat i el meu subconscient encara no se sentia preparat per treure-ho a la llum. Vaig viure molt malament el primer mes, sense entendre res de com em sentia i del què ens estava passant.

Quan el Guim va tenir un mes, un dia em va mirar i em va somriure de veritat, no era un acte reflex. En aquell moment se’m va obrir el cor i se’m van omplir els ulls de llàgrimes. En aquell moment vaig veure la llum, vaig veure que jo ho era tot per ell, que era la seva escalfor, el seu amor, el seu contacte, el seu moviment… i també el seu aliment. Havia estat un mes donant-li tot això, però amb dubtes, sense deixar-me anar, tensa i nerviosa. Com un pal tebi a mig moldejar.

I tot i així, em va somriure i amb aquella mirada em va dir que m’estimava.

dsc07188

Roser Pont Vilalta – Doula formada en lactància materna

 
 
 

Save

Save

Save

Save

Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /customers/1/6/e/instintdemare.com/httpd.www/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 405

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *