Guim i jo berenant al parc

L’alimentació complementària, a qui escoltar?

Aquesta setmana sopava amb una bona amiga, mare de 3 i parlàvem de l’alimentació complementària (de fet, va ser ella qui em va animar a escriure aquest post). I entre els 5 infants – els seus 3 i els meus 2 – no vam coincidir en la manera de com vam iniciar-los al sòlid amb cap d’ells. Doncs és clar! Cada nen és un món, cada família té uns hàbits, cada pare i mare duem la nostra pròpia càrrega amb la que hem de lidiar i que els nostres fills ens plantifiquen a la cara dia sí i dia també. Aquí és on rau tot, jo crec. En detectar aquest emmirallament de nosaltres mateixos que ens mostren els nostres fill@s, poder discernir de si fem el que fem per nosaltres, per ells, per la societat o per qui.

Sóc mare de dos i he viscut l’alimentació complementària de dues maneres molt diferents. I la conclusió, és que no hi ha conclusió. Les meves  vivències i el contacte amb mares en aquesta iniciació al sòlid han fet que tatxi qualsevol etiqueta. No sóc anti BLW ni anti triturats, però el que sí sóc, és anti mètodes.

Els nostres pares són fills d’una postguerra, i els nostres avis d’una guerra. L’alimentació per ells fou viscuda amb angoixa i patiment, i així es transmet de generació en generació.  D’on ve el patiment de si el nostre fill@ s’ho acaba o no s’ho acaba tot? És nostre o és heredat? Escoltar al nostre fill@ i escoltar-nos a nosaltres. Amb què ressonem quan oferim el menjar? Què se’ns desperta quan ens el rebutgen o del contrari, quan no paren de menjar, o només volen un aliment en concret, i només aquell? De què tenim por o de què ens alegrem? Volem alimentar els nostres fills nutricionalment o ens volem alimentar a nosaltres mateixos emocionalment?

Així que si us està arribant el moment de començar a oferir alimentació sòlida als vostres petit@s, m’agradaria posar el meu granet de sorra acompanyant-ho amb la següent mirada:
  • Connecteu amb vosaltres. Sobretot la connexió mama-bebé, és vital.
  • Detecteu quin és el motiu que us porta a iniciar la transició al sòlid amb el vostre fill/a (pot ser per reincorporació al treball, perquè us ho ha dit el pediatra, perquè us ho demana el nen@ a crits…).
  • Parleu amb la vostra parella i compartiu dubtes, temors…, tenint en compte el motiu que us porta a fer el pas. Aneu a la una, i doneu-vos suport mútuament, cadascú amb la disponibilitat i rol que tingui a la llar. Però és vital que ambdós ho visqueu des del mateix punt de partida.
  • Assessoreu-vos i busqueu els professionals amb qui poder compartir aquests dubtes i amb qui sentir-vos recolzats.
  • Estigueu oberts als canvis que puguin sorgir, encara que no us els haguéssiu plantejat inicialment.
  • I per suposat… seguiu el vostre INSTINT DE MARE (I PARE).

Roser Pont Vilalta – doula acompanyant de la maternitat i la criança

 

 

Save

Save

Save

Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /customers/1/6/e/instintdemare.com/httpd.www/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 405

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *