Arxiu de la categoria: Criança

Per a que les famílies puguin créixer i fer-ho en tribu, ofereixo espais de trobada, xerrades i tallers per aprendre i compartir, des de l’embaràs i al llarg de la criança dels fills.

picseli-tasses cafe

Escoltar, un bé preuat

Últimament m’ha agafat per fixar-me si entre les persones, a peu de carrer, ens escoltem quan parlem. O si en un grup de whatsapp o de facebook – aquests encontres virtuals cada cop més habituals -, les persones es llegeixen amb atenció entre elles.

Com a doula intento practicar-ho molt, això d’escoltar, i prefereixo pecar de dir massa poc, que de dir massa. Tot i ser-ne conscient i dedicar-me professionalment a escoltar les mares i embarassades, no sempre ho aconsegueixo, ja que s’ha d’estar en plena concentració per no dir el que no toca. I me n’adono com encara és més difícil fer-ho en el dia a dia de qualsevol de nosaltres, què poc que ho practiquem, i què poc empatitzem.

Un parell d’exemples:

  • Una dona embarassada diu que té els peus inflats i se sent pesada. Espera sentir un “ostres, quina murga, t’entenc” i la resposta és “ui, doncs en el meu embaràs em vaig trobar súper bé i vaig anar a caminar fins l’últim dia…”
  • Una mare amb un bebè de 15 dies que està feliç, però esgotada de no dormir. Espera sentir un “et comprenc” i la resposta és “ui, doncs el meu va dormir 6 hores seguides des del primer dia…”

Us hi heu trobat algun cop? Continua la lectura de Escoltar, un bé preuat

il·lustracio embarassada

6 punts de suport per a embarassades

Escric aquest post inspirant-me en les embarassades que estic acompanyant com a doula. Sento que a vegades hi ha manca d’informació en quant als punts de suport on aquestes poden recórrer, i he fet un recull bàsic i obert a ser ampliable. Espero que us serveixi:

Sí, estàs embarassada! Què sents? Doncs segurament alegria, curiositat, incertesa…. i segurament et preguntes: què he de fer ara? qui em guia? jo? com ho he de fer? en base a què?

Bé, en primer lloc, la teva referència mèdica serà la llevadora i en segons quines circumstàncies, la ginecòloga. A continuació, segurament demanaràs consell i suport a la mare i a les amigues que acaben de passar un embaràs. Pot ser que amb això ja en tinguis prou, però pot ser que escoltis opinions que no et ressonin, o simplement vols nodrir-te d’altres. En aquest cas, saps on anar? Et sembla si et llisto alguns recursos que et podrien servir? Aquí tens:

  1. El curs d’educació prenatal que t’ofereixen els centres mèdics (pots anar al teu, o en aquell que a tu et vingui de gust, són oberts i no cal que vagis només al que et pertoca). En aquestes sessions t’explicaran com enfocar els últims mesos d’embaràs, com preparar el part i el postpart més immediat. S’acostuma a fer a partir del 3r trimestre, així que si t’agradaria tenir aquesta o altra informació abans, Continua la lectura de 6 punts de suport per a embarassades
nen bola mon futur

Conciliar, a vegades, sorprèn

Els últims dos meses estan siguent bastant frenètics per mi, i no només per mi, també per la meva família i sobretot, pels meus fills. Feina, compromisos, noves propostes… I amb tot plegat estic contenta, feliçment contenta.

Esclar que amb tot això també veig poc als nens, menys del que estàvem habituats fins ara. I hem perdut moments d’exclusivitat amb l’un i amb l’altre, però  com no, aquesta situació m’ha portat a explorar dins meu i buscar alternatives: m’invento manualitats (habitualment sóc poc creativa), receptes de cuina (no acostumo a cuinar), vaig a la piscina sense depilar (perquè no he tingut temps i no m’importa) i sobretot, els explico i comparteixo amb ells el meu projecte d’acompanyament a la maternitat molt més del que havia fet fins ara. I quan ve el gran, el Guim, al grup de criança per exemple, sento com m’observa a mi mentre escolto, i alhora, com escolta ell què necessiten les dones, les mares, els bebès.

Cal dir també que a pesar de tot, tots dos continuen dient-me que no volen que marxi cada cop que surto de casa. I acullo aquesta negativa, clar que sí! Volen a sa mare les 24 hores del dia, i és just que ho reclamin. Però tot i així sé també que comprenen ara sí, amb fets més que amb paraules què faig, on estic, i per què ho faig.

I això, em reporta calma, confort. I aquí la sorpresa Continua la lectura de Conciliar, a vegades, sorprèn

blai

Com es pot estimar a més d’un fill?

Quantes vegades durant l’embaràs del Blai li preguntava a la meva mare com ens podia estimar a tots,  als meus germans i a mi, alhora. Ho veia impossible estimar a un altre fill igual com estimava al Guim. I em deia que sí, que ja ho veuria, que no patís, que no m’hauria de forçar a estimar-los ni igual, ni menys, ni més. Els estimaria diferent. Però jo seguia sense entendre-ho, pensant que hauria de restar del Guim per sumar en el Blai, i em dolia en l’ànima.

Aquest mes fa 2 anys i mig, ja, el meu petitet. Ara el Blai ja no és tan bebè. Qui em va il·luminar i fer despertar el meu jo més íntim. El que em va empènyer a prendre el camí de la maternitat amb 2.

“Mama, jo sol”. “Mama, no en vull més”. “Mama, tashtimo”. I així, anem fent camí: veloç ell, expectantant jo. El temps passa ràpid, a pesar que quan estàs immersa en la maternitat dels primers dos anys Continua la lectura de Com es pot estimar a més d’un fill?

p1000324

A tu m’entrego

Els primers dies després de néixer el meu primer fill, no aconseguia entendre per què no podia anar al lavabo o esmorzar sola. No aconseguia entendre que les nits fossin tan dures. Només pensava en què jo era una teta gegant amb un apèndix enganxat a mi sense deixar-me fer res.

Tenia molt clar que volia donar-li teta i no el biberó, però la veritat que no sé per què, crec que era l’única cosa que feia per instint; tot el demès encara ho tenia enterrat i el meu subconscient encara no se sentia preparat per treure-ho a la llum. Vaig viure molt malament el primer mes, sense entendre res de com em sentia i del què ens estava passant. Continua la lectura de A tu m’entrego

Guim i jo berenant al parc

L’alimentació complementària, a qui escoltar?

Aquesta setmana sopava amb una bona amiga, mare de 3 i parlàvem de l’alimentació complementària (de fet, va ser ella qui em va animar a escriure aquest post). I entre els 5 infants – els seus 3 i els meus 2 – no vam coincidir en la manera de com vam iniciar-los al sòlid amb cap d’ells. Doncs és clar! Cada nen és un món, cada família té uns hàbits, cada pare i mare duem la nostra pròpia càrrega amb la que hem de lidiar i que els nostres fills ens plantifiquen a la cara dia sí i dia també. Aquí és on rau tot, jo crec. En detectar aquest emmirallament de nosaltres mateixos que ens mostren els nostres fill@s, poder discernir de si fem el que fem per nosaltres, per ells, per la societat o per qui. Continua la lectura de L’alimentació complementària, a qui escoltar?

20160823_223412

Portejar per les festes del poble

En motiu de la setmana de l’Aquelarre a Cervera, (ja veieu que m’estimo el meu poble i aprofito qualsevol ocasió per fer-ne difusió!), he pensat en fer un post sobre portejar durant les festes del poble, o del barri (si és que sou més de ciutats grans).

Jo abans de ser mare vivia les festes mooolt intensament i des de dins del “meollo”, i l’Aquelarre n’és una d’elles: concerts, cercaviles, percussió, correfocs… Ara, com us deveu imaginar, m’he retirat d’aquesta vessant més “farandulera”, però no treu que ho porti a dins i necessiti moure-ho d’alguna altra manera. I aquí és on entra el porteig! Continua la lectura de Portejar per les festes del poble