noia reflexionant

La crisi de quan volem arribar a tot

Avui no parlo de bebès, de fills ni d’embarassos. Avui parlo de JO com a entitat pròpia, com a dona, persona, néta, filla, mare, parella i amiga. Perquè som tot això, encara que no ens ho sembli o no ens recordem.

Darrerament sento que estic en un bucle, no sé si us passa. Una mare que vol ser dona, una dona que vol ser mare, una dona que vol ser amiga, una mare que vol ser parella, una amiga que vol ser mare, una filla que vol ser néta…

Les prioritats, les feines, els fills… fa que correm el risc d’oblidar-nos de nosaltres, i que de sobte, quan reconnectem amb les nostres necessitats, no sapiguem com gestionar-les perquè és com si ens vingués de nou! Com si no ens reconeguéssim a nosaltres mateixes, amb el que som o amb el que havíem sigut! I és com si entréssim en crisi existencial: si faig o no faig el que el cos (i ment) em demana, sóc o no sóc mala mare, o mala dona, o mala parella, o mala amiga…?

Doncs reflexiono i penso que no podem ser ni bones en tot, ni dolentes en res. Així que tindrem temporades que serem més “bones” mares i més “males” amigues, o més “bones” companyes i més “males” filles… I en cada època que ens sorgeixin aquests conflictes emocionals, caldrà recollir els fruits de l’elecció que haguem fet i de ben segur, ens ajudarà a ser millors mares, filles, nétes, parelles, amigues… dones, en el sí del nostre JO  més absolut.

Roser Pont Vilalta
Doula formada en lactància materna, i assessora de porteig

I si t’ha agradat aquest article, el pots compartir i comentar! gràcies!

 
 

 

 

 

 

Save

Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /customers/1/6/e/instintdemare.com/httpd.www/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 405

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *