picseli-tasses cafe

Escoltar, un bé preuat

Últimament m’ha agafat per fixar-me si entre les persones, a peu de carrer, ens escoltem quan parlem. O si en un grup de whatsapp o de facebook – aquests encontres virtuals cada cop més habituals -, les persones es llegeixen amb atenció entre elles.

Com a doula intento practicar-ho molt, això d’escoltar, i prefereixo pecar de dir massa poc, que de dir massa. Tot i ser-ne conscient i dedicar-me professionalment a escoltar les mares i embarassades, no sempre ho aconsegueixo, ja que s’ha d’estar en plena concentració per no dir el que no toca. I me n’adono com encara és més difícil fer-ho en el dia a dia de qualsevol de nosaltres, què poc que ho practiquem, i què poc empatitzem.

Un parell d’exemples:

  • Una dona embarassada diu que té els peus inflats i se sent pesada. Espera sentir un “ostres, quina murga, t’entenc” i la resposta és “ui, doncs en el meu embaràs em vaig trobar súper bé i vaig anar a caminar fins l’últim dia…”
  • Una mare amb un bebè de 15 dies que està feliç, però esgotada de no dormir. Espera sentir un “et comprenc” i la resposta és “ui, doncs el meu va dormir 6 hores seguides des del primer dia…”

Us hi heu trobat algun cop? Segur que sí. I per mi, l’opinió “invasora” – per posar-li un nom entenedor- , és la d’algú que no ha escoltat però sí que necessita ser escoltada i per conseqüència, quan troba l’ocasió no la deixa escapar. I tant és si el tema entra en context o no, si s’extèn massa o no, si està parlant a un nivell massa personal o no…

És difícil, però intentem-ho! Si preguntem a algú com es troba, fem-ho de debò, no per quedar bé. I mentre ho fem, connectem amb la situació i el context en el que estem per saber si ara i aquí és el moment per intercanviar la nostra experiència o, simplement, no cal. I si ho fem, i ens n’adonem que no cal, enhorabona! Haurem fet una feina d’escolta que requereix molt i molt d’esforç i segur que l’altra persona ha agraït de cor.

Us animo doncs, a que ENS ESCOLTEM MÉS. EMPATITZEM MÉS. APRENGUEM A FER SILENCIS. APRENGUEM A MIRAR ALS ULLS DELS ALTRES, I AIXÍ SABREM TAMBÉ, QUAN ELS ALTRES ENS ESTAN MIRANT. És a la vegada, tan enriquidor com alliberador.

Si t’ha agradat l’article, comparteix!

 
 
Roser Pont Vilalta
Doula formada en lactància i assessora de porteig
www.instintdemare.com

 

Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /customers/1/6/e/instintdemare.com/httpd.www/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 405

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *