Arxiu d'etiquetes: emocions

noia reflexionant

La crisi de quan volem arribar a tot

Avui no parlo de bebès, de fills ni d’embarassos. Avui parlo de JO com a entitat pròpia, com a dona, persona, néta, filla, mare, parella i amiga. Perquè som tot això, encara que no ens ho sembli o no ens recordem.

Darrerament sento que estic en un bucle, no sé si us passa. Una mare que vol ser dona, una dona que vol ser mare, una dona que vol ser amiga, una mare que vol ser parella, una amiga que vol ser mare, una filla que vol ser néta…

Les prioritats, les feines, els fills… fa que correm el risc d’oblidar-nos de nosaltres, i que de sobte, quan reconnectem amb les nostres necessitats, no sapiguem com gestionar-les Continua la lectura de La crisi de quan volem arribar a tot

blai

Com es pot estimar a més d’un fill?

Quantes vegades durant l’embaràs del Blai li preguntava a la meva mare com ens podia estimar a tots,  als meus germans i a mi, alhora. Ho veia impossible estimar a un altre fill igual com estimava al Guim. I em deia que sí, que ja ho veuria, que no patís, que no m’hauria de forçar a estimar-los ni igual, ni menys, ni més. Els estimaria diferent. Però jo seguia sense entendre-ho, pensant que hauria de restar del Guim per sumar en el Blai, i em dolia en l’ànima.

Aquest mes fa 2 anys i mig, ja, el meu petitet. Ara el Blai ja no és tan bebè. Qui em va il·luminar i fer despertar el meu jo més íntim. El que em va empènyer a prendre el camí de la maternitat amb 2.

“Mama, jo sol”. “Mama, no en vull més”. “Mama, tashtimo”. I així, anem fent camí: veloç ell, expectantant jo. El temps passa ràpid, a pesar que quan estàs immersa en la maternitat dels primers dos anys Continua la lectura de Com es pot estimar a més d’un fill?

p1000324

A tu m’entrego

Els primers dies després de néixer el meu primer fill, no aconseguia entendre per què no podia anar al lavabo o esmorzar sola. No aconseguia entendre que les nits fossin tan dures. Només pensava en què jo era una teta gegant amb un apèndix enganxat a mi sense deixar-me fer res.

Tenia molt clar que volia donar-li teta i no el biberó, però la veritat que no sé per què, crec que era l’única cosa que feia per instint; tot el demès encara ho tenia enterrat i el meu subconscient encara no se sentia preparat per treure-ho a la llum. Vaig viure molt malament el primer mes, sense entendre res de com em sentia i del què ens estava passant. Continua la lectura de A tu m’entrego

dues-i-mans-i-una-flor-evan-kirby

“Tenir una doula és un regal”

“S’obre la porta sigilosa i discretament, i ja sabem que la Roser ha arribat, somrient, tranquil.la ens ve a veure de seguida.  A aquesta hora, si no hi ha res extraordinari, els dos o un d’ells està dormint i l’altre popant, així que l’ambient és tranquil i aleshores  l’atenció de la Roser va directa a mi i a com estic.

Va bé que et preguntin per tu, sobretot quan ni tu mateixa hi penses.  Però també te n’adones que el teu estat emocional, físic i mental  forma part del què els pugui passar als dos petits, així que preguntar per tu o preguntar per ells, sovint acaba sent el mateix.

Sigui com sigui, la Roser pregunta per tots i jo parlo i parlo i ella es limita a escoltar les meves disertacions, sense opinar mai, cosa que al principi es fa estranya, ja que potser esperava rebre consells de com havia de fer les coses que mai abans havia fet, però com que per sort he anat adaptant-me  a tot el que ha vingut, doncs, m’he espavilat sense unes directrius sobre la criança (que no deuen ni  existir, o almenys en bessons, on et diuen que facis el què puguis, com puguis…). A més, la Roser ja em va dir que una doula no dóna consells, així que ja ho vaig integrar com a cosa normal.

El que sí que ha fet ha sigut donar-me l’opció de desfogar-me, de verbalitzar els meus sentiments i sensacions de montanya russa  i m’ha fet notar que està aquí, al meu costat, per riure i per plorar. Continua la lectura de “Tenir una doula és un regal”

tempesta-i-paraigua-david-marcu

“Moments de calma en la tempesta”

“Estic molt contenta d’haver compartit el meu embaràs i  postpart amb tu Roser, una experiència que valoro molt positivament. Ets una persona amb qui he gaudit bones estones i bons consells, explicats sense pressa i amb fluïdesa. En tot moment m’he sentit escoltada i no jutjada, sempre has buscat fer-me sentir bé i alliberar-me de pors i inquietuds que anaven sortint.

El fet de tenir una persona que desprèn tranquil·litat i harmonia en aquest moment de la vida fa que et sentis més segura de les decisions que has de prendre. És veritat, també que en un segon embaràs l’experiència ajuda, però tot i així tenir-te al meu costat abans i després del naixement de la nostra petita, ha sigut de gran utilitat. Continua la lectura de “Moments de calma en la tempesta”