Arxiu d'etiquetes: fills

noia reflexionant

La crisi de quan volem arribar a tot

Avui no parlo de bebès, de fills ni d’embarassos. Avui parlo de JO com a entitat pròpia, com a dona, persona, néta, filla, mare, parella i amiga. Perquè som tot això, encara que no ens ho sembli o no ens recordem.

Darrerament sento que estic en un bucle, no sé si us passa. Una mare que vol ser dona, una dona que vol ser mare, una dona que vol ser amiga, una mare que vol ser parella, una amiga que vol ser mare, una filla que vol ser néta…

Les prioritats, les feines, els fills… fa que correm el risc d’oblidar-nos de nosaltres, i que de sobte, quan reconnectem amb les nostres necessitats, no sapiguem com gestionar-les Continua la lectura de La crisi de quan volem arribar a tot

nen bola mon futur

Conciliar, a vegades, sorprèn

Els últims dos meses estan siguent bastant frenètics per mi, i no només per mi, també per la meva família i sobretot, pels meus fills. Feina, compromisos, noves propostes… I amb tot plegat estic contenta, feliçment contenta.

Esclar que amb tot això també veig poc als nens, menys del que estàvem habituats fins ara. I hem perdut moments d’exclusivitat amb l’un i amb l’altre, però  com no, aquesta situació m’ha portat a explorar dins meu i buscar alternatives: m’invento manualitats (habitualment sóc poc creativa), receptes de cuina (no acostumo a cuinar), vaig a la piscina sense depilar (perquè no he tingut temps i no m’importa) i sobretot, els explico i comparteixo amb ells el meu projecte d’acompanyament a la maternitat molt més del que havia fet fins ara. I quan ve el gran, el Guim, al grup de criança per exemple, sento com m’observa a mi mentre escolto, i alhora, com escolta ell què necessiten les dones, les mares, els bebès.

Cal dir també que a pesar de tot, tots dos continuen dient-me que no volen que marxi cada cop que surto de casa. I acullo aquesta negativa, clar que sí! Volen a sa mare les 24 hores del dia, i és just que ho reclamin. Però tot i així sé també que comprenen ara sí, amb fets més que amb paraules què faig, on estic, i per què ho faig.

I això, em reporta calma, confort. I aquí la sorpresa Continua la lectura de Conciliar, a vegades, sorprèn