Arxiu d'etiquetes: germans

nen bola mon futur

Conciliar, a vegades, sorprèn

Els últims dos meses estan siguent bastant frenètics per mi, i no només per mi, també per la meva família i sobretot, pels meus fills. Feina, compromisos, noves propostes… I amb tot plegat estic contenta, feliçment contenta.

Esclar que amb tot això també veig poc als nens, menys del que estàvem habituats fins ara. I hem perdut moments d’exclusivitat amb l’un i amb l’altre, però  com no, aquesta situació m’ha portat a explorar dins meu i buscar alternatives: m’invento manualitats (habitualment sóc poc creativa), receptes de cuina (no acostumo a cuinar), vaig a la piscina sense depilar (perquè no he tingut temps i no m’importa) i sobretot, els explico i comparteixo amb ells el meu projecte d’acompanyament a la maternitat molt més del que havia fet fins ara. I quan ve el gran, el Guim, al grup de criança per exemple, sento com m’observa a mi mentre escolto, i alhora, com escolta ell què necessiten les dones, les mares, els bebès.

Cal dir també que a pesar de tot, tots dos continuen dient-me que no volen que marxi cada cop que surto de casa. I acullo aquesta negativa, clar que sí! Volen a sa mare les 24 hores del dia, i és just que ho reclamin. Però tot i així sé també que comprenen ara sí, amb fets més que amb paraules què faig, on estic, i per què ho faig.

I això, em reporta calma, confort. I aquí la sorpresa Continua la lectura de Conciliar, a vegades, sorprèn

blai

Com es pot estimar a més d’un fill?

Quantes vegades durant l’embaràs del Blai li preguntava a la meva mare com ens podia estimar a tots,  als meus germans i a mi, alhora. Ho veia impossible estimar a un altre fill igual com estimava al Guim. I em deia que sí, que ja ho veuria, que no patís, que no m’hauria de forçar a estimar-los ni igual, ni menys, ni més. Els estimaria diferent. Però jo seguia sense entendre-ho, pensant que hauria de restar del Guim per sumar en el Blai, i em dolia en l’ànima.

Aquest mes fa 2 anys i mig, ja, el meu petitet. Ara el Blai ja no és tan bebè. Qui em va il·luminar i fer despertar el meu jo més íntim. El que em va empènyer a prendre el camí de la maternitat amb 2.

“Mama, jo sol”. “Mama, no en vull més”. “Mama, tashtimo”. I així, anem fent camí: veloç ell, expectantant jo. El temps passa ràpid, a pesar que quan estàs immersa en la maternitat dels primers dos anys Continua la lectura de Com es pot estimar a més d’un fill?