Arxiu d'etiquetes: mare

felic-2017

Carta de desitjos pel 2017

Desitjo cuidar-me per continuar cuidant.

Desitjo nodrir-nos amb la meva parella.

Desitjo que els meus fills rebin el millor de mi, sabent per avançat que em cal respirar a fons 3 vegades per escoltar-me i sentir el pes de la meva motxilla de vivències personal. I que això costa i cal pensar-hi cada dia.

Desitjo continuar sentint a prop els qui ens han deixat per anar tan lluny.

Desitjo que les meves amigues trobin el que busquen, i només mantinguin el que ja tenen i les fa felices.

Desitjo que les mares i futures mares se sentin compreses, recolzades i amb recursos per viure l’experiència de la maternitat tal i com elles vulguin.

Desitjo que les mares i pares amb els braços buits, vagin caminant al seu ritme i passet a passet i sentin que així els ho respectem.

Desitjo continuar retrobant-me, reconèixent-me, i rebuscant-me per sentir-me plena, per mi, pels meus fills, pel meu home, pels meus pares i germans, pel meu entorn.

Desitjo que les famílies a qui he acompanyat, acompanyo i acompanyaré, visquin aquesta experiència amb el màxim d’amor i humilitat per part meva.

Desitjo que tinguem un dolç 2017, que no sapiguem si estem vivint o estem somiant!!!!

felic-2017

 
 

Save

Save

Save

p1000324

A tu m’entrego

Els primers dies després de néixer el meu primer fill, no aconseguia entendre per què no podia anar al lavabo o esmorzar sola. No aconseguia entendre que les nits fossin tan dures. Només pensava en què jo era una teta gegant amb un apèndix enganxat a mi sense deixar-me fer res.

Tenia molt clar que volia donar-li teta i no el biberó, però la veritat que no sé per què, crec que era l’única cosa que feia per instint; tot el demès encara ho tenia enterrat i el meu subconscient encara no se sentia preparat per treure-ho a la llum. Vaig viure molt malament el primer mes, sense entendre res de com em sentia i del què ens estava passant. Continua la lectura de A tu m’entrego

Piping Plover and its Chick - Ray Hennessy

Neixes tu, reneixo jo

Bonic Guim,

Avui fas 5 anys. Tota una mà.

Vas tenir un naixement provocat (cal dir que llavors no sabia ni què volia dir), però la desinformació no només va fer que ho visquéssim desconcertats, sinó també va fer que ho visquéssim feliços, emocionats. Ja érem pares! Com ho vas viure tu, fill meu? La teva cara no va ser d’alegria, estaves tens, nerviós, desorientat. Ens miràvem i no ens trobàvem, jo estava espantada, i tu crec que també. Anys més tard vaig saber que podia haver sabut més, que et podia haver ajudat més en aquesta arribada a la vida… Continua la lectura de Neixes tu, reneixo jo

dues-i-mans-i-una-flor-evan-kirby

“Tenir una doula és un regal”

“S’obre la porta sigilosa i discretament, i ja sabem que la Roser ha arribat, somrient, tranquil.la ens ve a veure de seguida.  A aquesta hora, si no hi ha res extraordinari, els dos o un d’ells està dormint i l’altre popant, així que l’ambient és tranquil i aleshores  l’atenció de la Roser va directa a mi i a com estic.

Va bé que et preguntin per tu, sobretot quan ni tu mateixa hi penses.  Però també te n’adones que el teu estat emocional, físic i mental  forma part del què els pugui passar als dos petits, així que preguntar per tu o preguntar per ells, sovint acaba sent el mateix.

Sigui com sigui, la Roser pregunta per tots i jo parlo i parlo i ella es limita a escoltar les meves disertacions, sense opinar mai, cosa que al principi es fa estranya, ja que potser esperava rebre consells de com havia de fer les coses que mai abans havia fet, però com que per sort he anat adaptant-me  a tot el que ha vingut, doncs, m’he espavilat sense unes directrius sobre la criança (que no deuen ni  existir, o almenys en bessons, on et diuen que facis el què puguis, com puguis…). A més, la Roser ja em va dir que una doula no dóna consells, així que ja ho vaig integrar com a cosa normal.

El que sí que ha fet ha sigut donar-me l’opció de desfogar-me, de verbalitzar els meus sentiments i sensacions de montanya russa  i m’ha fet notar que està aquí, al meu costat, per riure i per plorar. Continua la lectura de “Tenir una doula és un regal”

tempesta-i-paraigua-david-marcu

“Moments de calma en la tempesta”

“Estic molt contenta d’haver compartit el meu embaràs i  postpart amb tu Roser, una experiència que valoro molt positivament. Ets una persona amb qui he gaudit bones estones i bons consells, explicats sense pressa i amb fluïdesa. En tot moment m’he sentit escoltada i no jutjada, sempre has buscat fer-me sentir bé i alliberar-me de pors i inquietuds que anaven sortint.

El fet de tenir una persona que desprèn tranquil·litat i harmonia en aquest moment de la vida fa que et sentis més segura de les decisions que has de prendre. És veritat, també que en un segon embaràs l’experiència ajuda, però tot i així tenir-te al meu costat abans i després del naixement de la nostra petita, ha sigut de gran utilitat. Continua la lectura de “Moments de calma en la tempesta”