“S’obre la porta sigilosa i discretament, i ja sabem que la Roser ha arribat, somrient, tranquil.la ens ve a veure de seguida.  A aquesta hora, si no hi ha res extraordinari, els dos o un d’ells està dormint i l’altre popant, així que l’ambient és tranquil i aleshores  l’atenció de la Roser va directa a mi i a com estic.

Va bé que et preguntin per tu, sobretot quan ni tu mateixa hi penses.  Però també te n’adones que el teu estat emocional, físic i mental  forma part del què els pugui passar als dos petits, així que preguntar per tu o preguntar per ells, sovint acaba sent el mateix.

Sigui com sigui, la Roser pregunta per tots i jo parlo i parlo i ella es limita a escoltar les meves disertacions, sense opinar mai, cosa que al principi es fa estranya, ja que potser esperava rebre consells de com havia de fer les coses que mai abans havia fet, però com que per sort he anat adaptant-me  a tot el que ha vingut, doncs, m’he espavilat sense unes directrius sobre la criança (que no deuen ni  existir, o almenys en bessons, on et diuen que facis el què puguis, com puguis…). A més, la Roser ja em va dir que una doula no dóna consells, així que ja ho vaig integrar com a cosa normal.

El que sí que ha fet ha sigut donar-me l’opció de desfogar-me, de verbalitzar els meus sentiments i sensacions de montanya russa  i m’ha fet notar que està aquí, al meu costat, per riure i per plorar. Continua la lectura de “Tenir una doula és un regal” →