Arxiu d'etiquetes: primerfill

p1000324

A tu m’entrego

Els primers dies després de néixer el meu primer fill, no aconseguia entendre per què no podia anar al lavabo o esmorzar sola. No aconseguia entendre que les nits fossin tan dures. Només pensava en què jo era una teta gegant amb un apèndix enganxat a mi sense deixar-me fer res.

Tenia molt clar que volia donar-li teta i no el biberó, però la veritat que no sé per què, crec que era l’única cosa que feia per instint; tot el demès encara ho tenia enterrat i el meu subconscient encara no se sentia preparat per treure-ho a la llum. Vaig viure molt malament el primer mes, sense entendre res de com em sentia i del què ens estava passant. Continua la lectura de A tu m’entrego

Piping Plover and its Chick - Ray Hennessy

Neixes tu, reneixo jo

Bonic Guim,

Avui fas 5 anys. Tota una mà.

Vas tenir un naixement provocat (cal dir que llavors no sabia ni què volia dir), però la desinformació no només va fer que ho visquéssim desconcertats, sinó també va fer que ho visquéssim feliços, emocionats. Ja érem pares! Com ho vas viure tu, fill meu? La teva cara no va ser d’alegria, estaves tens, nerviós, desorientat. Ens miràvem i no ens trobàvem, jo estava espantada, i tu crec que també. Anys més tard vaig saber que podia haver sabut més, que et podia haver ajudat més en aquesta arribada a la vida… Continua la lectura de Neixes tu, reneixo jo

dues-i-mans-i-una-flor-evan-kirby

“Tenir una doula és un regal”

“S’obre la porta sigilosa i discretament, i ja sabem que la Roser ha arribat, somrient, tranquil.la ens ve a veure de seguida.  A aquesta hora, si no hi ha res extraordinari, els dos o un d’ells està dormint i l’altre popant, així que l’ambient és tranquil i aleshores  l’atenció de la Roser va directa a mi i a com estic.

Va bé que et preguntin per tu, sobretot quan ni tu mateixa hi penses.  Però també te n’adones que el teu estat emocional, físic i mental  forma part del què els pugui passar als dos petits, així que preguntar per tu o preguntar per ells, sovint acaba sent el mateix.

Sigui com sigui, la Roser pregunta per tots i jo parlo i parlo i ella es limita a escoltar les meves disertacions, sense opinar mai, cosa que al principi es fa estranya, ja que potser esperava rebre consells de com havia de fer les coses que mai abans havia fet, però com que per sort he anat adaptant-me  a tot el que ha vingut, doncs, m’he espavilat sense unes directrius sobre la criança (que no deuen ni  existir, o almenys en bessons, on et diuen que facis el què puguis, com puguis…). A més, la Roser ja em va dir que una doula no dóna consells, així que ja ho vaig integrar com a cosa normal.

El que sí que ha fet ha sigut donar-me l’opció de desfogar-me, de verbalitzar els meus sentiments i sensacions de montanya russa  i m’ha fet notar que està aquí, al meu costat, per riure i per plorar. Continua la lectura de “Tenir una doula és un regal”