Arxiu d'etiquetes: segonfill

foto naixement Blai

Quan el record del part em remou

Aquesta setmana hem celebrat els 4 anys del meu fill petit, el Blai, i malgrat siguin 4 anys i l’etapa del bebè ja estigui quedant força enrera, tinc molt molt present el seu naixement. Tots els detalls. Mai n’he parlat en xarxes socials, però sento que ho he de fer no només per mi, sinó també per visibilitzar una situació massa habitual: la violència obstètrica per la vessant verbal, psicològica.

Després del part del primer fill, el Guim, i de descobrir informacions completament desconegudes per mi en aquell moment, vaig sentir molta força, molt instint animal que em cridava fort a tenir un part normal, vaginal, mamífer. Em vaig documentar molt, em vaig deixar acompanyar per dones que em van donar molta confiança en mi i en el meu cos, i em sentia amb tota la força que es pot una imaginar per parir vaginalment sense analgèsia mèdica.

Així que va arribar el dia, que amb molt d’amor i gens de por estava esperant. Tot estava tranquil, jo estava a la banyera de l’hospital rebent les contraccions amb carinyo i la llevadora ens acompanyava amb calma i serenor, que justament és allò el que necessitàvem els 3: el Blai, el meu home i jo. Tot anava genial.

Però sobtadament, quan ja estava dil·latada completament, la llevadora va tenir un canvi brusc d’actitud. Em va donar pressa, em va fer sortir de la banyera, em va fer agafar postures que no em venien de gust, em feia empènyer quan no en tenia ganes i em va bloquejar. Tot sense cap base mèdica on es digués que el nen o jo estàvem en risc, al contrari, tots dos estàvem bé segons els monitors. Semblava que ella tingués por de la ginecòloga que estava en aquell torn, suposem que aquesta no veia amb bons ulls el part natural i els havia marcat un límit de temps a partir del qual si no paria, m’intervindrien. Amenaces a tort i a dret, tensió i la frase lapidària “ets molt egoista, nena [dirigint-se a mi per no voler empènyer quan ella, la llevadora, m’ho deia i quan jo no notava que en tingués necessitat]”.

Després d’això, el meu home se la va endur a fora i com bonament va poder la va allunyar de mi dient-li que necessitava descansar. Tot i així, va venir una altra llevadora que em va dir “te está costando bastante, piensa que no vamos a esperar todo el día” o alguna cosa per l’estil. Ideal per animar-me. La vaig fer fora.

Finalment, ens van deixar sols. Digueu-me bruixa, però anava preparada per trobar-me en una situació similar, pensant que malgrat l’hospital on anàvem sabíem que “permetien” el part natural, no deixava de ser un hospital, amb els seus torns i amb els seus variats perfils professionals. Així que haver previst això inconscientment, sé que va ser la clau perquè no m’enfonsessin. Al cap d’una estona d’estar sols, tot va tornar a fluir. Jo sabia que podia, que eren les circumstàncies externes les que ens ho estaven dificultant, Continua la lectura de Quan el record del part em remou

blai

Com es pot estimar a més d’un fill?

Quantes vegades durant l’embaràs del Blai li preguntava a la meva mare com ens podia estimar a tots,  als meus germans i a mi, alhora. Ho veia impossible estimar a un altre fill igual com estimava al Guim. I em deia que sí, que ja ho veuria, que no patís, que no m’hauria de forçar a estimar-los ni igual, ni menys, ni més. Els estimaria diferent. Però jo seguia sense entendre-ho, pensant que hauria de restar del Guim per sumar en el Blai, i em dolia en l’ànima.

Aquest mes fa 2 anys i mig, ja, el meu petitet. Ara el Blai ja no és tan bebè. Qui em va il·luminar i fer despertar el meu jo més íntim. El que em va empènyer a prendre el camí de la maternitat amb 2.

“Mama, jo sol”. “Mama, no en vull més”. “Mama, tashtimo”. I així, anem fent camí: veloç ell, expectantant jo. El temps passa ràpid, a pesar que quan estàs immersa en la maternitat dels primers dos anys Continua la lectura de Com es pot estimar a més d’un fill?

tempesta-i-paraigua-david-marcu

“Moments de calma en la tempesta”

“Estic molt contenta d’haver compartit el meu embaràs i  postpart amb tu Roser, una experiència que valoro molt positivament. Ets una persona amb qui he gaudit bones estones i bons consells, explicats sense pressa i amb fluïdesa. En tot moment m’he sentit escoltada i no jutjada, sempre has buscat fer-me sentir bé i alliberar-me de pors i inquietuds que anaven sortint.

El fet de tenir una persona que desprèn tranquil·litat i harmonia en aquest moment de la vida fa que et sentis més segura de les decisions que has de prendre. És veritat, també que en un segon embaràs l’experiència ajuda, però tot i així tenir-te al meu costat abans i després del naixement de la nostra petita, ha sigut de gran utilitat. Continua la lectura de “Moments de calma en la tempesta”