dues-i-mans-i-una-flor-evan-kirby

“Tenir una doula és un regal”

“S’obre la porta sigilosa i discretament, i ja sabem que la Roser ha arribat, somrient, tranquil.la ens ve a veure de seguida.  A aquesta hora, si no hi ha res extraordinari, els dos o un d’ells està dormint i l’altre popant, així que l’ambient és tranquil i aleshores  l’atenció de la Roser va directa a mi i a com estic.

Va bé que et preguntin per tu, sobretot quan ni tu mateixa hi penses.  Però també te n’adones que el teu estat emocional, físic i mental  forma part del què els pugui passar als dos petits, així que preguntar per tu o preguntar per ells, sovint acaba sent el mateix.

Sigui com sigui, la Roser pregunta per tots i jo parlo i parlo i ella es limita a escoltar les meves disertacions, sense opinar mai, cosa que al principi es fa estranya, ja que potser esperava rebre consells de com havia de fer les coses que mai abans havia fet, però com que per sort he anat adaptant-me  a tot el que ha vingut, doncs, m’he espavilat sense unes directrius sobre la criança (que no deuen ni  existir, o almenys en bessons, on et diuen que facis el què puguis, com puguis…). A més, la Roser ja em va dir que una doula no dóna consells, així que ja ho vaig integrar com a cosa normal.

El que sí que ha fet ha sigut donar-me l’opció de desfogar-me, de verbalitzar els meus sentiments i sensacions de montanya russa  i m’ha fet notar que està aquí, al meu costat, per riure i per plorar.

Les meves circumstàncies han fet que no pugués disposar de la meva mare per a acompanyar la criança dels dos petits, així que per a mi el suport de la doula ha sigut molt important, sobretot a l’hora de tranquilitzar-me quan no saps si el què et/ens passa és normal o no.

I també per arribar a entendre les meves emocions, que crec que si no s’és mare, es podrien arribar a no comprendre en tota la seva magnitud, com ara serien les pors a no fer-ho bé, el cansament, el sentiment de culpabilitat per no poder fer-ho bé del tot…

Per a mi, és molt important que algú amb l’experiència  d’haver criat els seus fills pugui “supervisar” la mare primerenca que sóc jo. Estic segura que la Roser no ha vingut a supervisar res i  no li agradarà gens aquesta paraula, però és per a que entengui que la seva simple presència i que el fet de saber què passava a casa en tot moment, m’han fet sentir tranquil·la i que no estava fent cap cosa fora de lloc amb els xics.

M’ha mantingut informada, però, de les opcions que podia tenir per a resoldre els meus dubtes, ja sigui a través d’articles, de webs o de professionals directament. Però el cansament  que no et deixa pensar amb claredat i que estava  tant a dins de la meva història aïllada de l’exterior, han fet que no estigués receptiva a aquestes propostes. Em suposaven massa esforç i de forces en tenia poques i les reservava pels petitons.

L’acompanyament emocional és fantàstic i s’agraeix molt, però el domèstic, per a mi és igual d’important. No només és fregar plats, posar rentadores o escombrar, sinó que és mantenir l’harmonia a casa per a que hi regni la pau i la tranquil·litat, que no hi seria si la Roser no s’hagués ocupat de tot això.  Immensament agraïda.

I a més de tot això, mentre era a casa, ha sigut les mans que m’han faltat en aquells moments de cada dia en els que tots dos demanden atenció i ens ha facilitat, altre cop, que seguim concentrats en l’aventura de criar i ser criats.

Així doncs no puc dir res més que la nostra doula Roser ha sigut un regal per a nosaltres, un acompanyament important i que recomanaré a totes les mares sense cap dubte. Gràcies Roser!”

Laia, Blai i Cecília

Save

Save

Save

Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /customers/1/6/e/instintdemare.com/httpd.www/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 405

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *